Arxiu mensual: abril de 2007

Els vots de la por

Hi ha un partit polític, a Catalunya, que té els vots de la por. Els que el voten diuen que són prudents. He aconseguit que ma mare deixi de votar per por, però mai podré aconseguir que ho faci mon … Continua llegint

3s comentaris

El plaer de la migdiada

Estàs cansat. Has dormit força, però la tarda se’t fa llarga. Et despulles. T’estires sobre el llit, bocaterrosa, amb els braços plegats al costat del tronc, mig sota el pit. No et vols adormir. La son et vol vèncer, però … Continua llegint

1 comentari

La persistència de la memòria, i 2

    Esmorzes tres ous fregits amb mantega que t’ha preparat la Mar. Les mares miren les manetes dels seus bebès, tu, les petjades a la sorra. Dines cap i pota amb samfaina. Compres una carpeta arxivadora de pestanyes. Per … Continua llegint

Comentaris tancats a La persistència de la memòria, i 2

La persistència de la memòria 1

    Tot va començar quan vas sortir al balcó i te’n vas adonar que t’havien canviat els avis que normalment hi havia a la plaça, et va fer l’efecte que eren uns altres. Després, l’Estruch et va oferir el … Continua llegint

2s comentaris

Les cares del jovent

No puc parar de mirar les cares de la gent jove. M’agraden les seves cares fresques i lluminoses. Els somriures esclatants, els ulls altius… Unes cares que el temps encara no ha enfosquit, que els aconteixements encara no han omplert … Continua llegint

3s comentaris

De nou a nou

Tres setmanes treballant de nou a nou. Sort que pel mig hi va haver la Setmana Santa (deu dies, digueu-me afortunat, malgrat el meu encontre amb brotxes, rodets i pinzells). Arribo a casa i no puc dormir. Arriba el divendres … Continua llegint

1 comentari

Els publicistes i l’estultícia

    Els publicistes parlen de “Quan plovien bombes”. Ploure és un verb impersonal: irresponsable. Les bombes les tirava algú a qui algú havia manat que les tirés amb tota consciència. Potser és allò de se’ns pixen a sobre i … Continua llegint

3s comentaris

La sinceritat i el gust

Jo no valoro la sinceritat, la trobo de mal gust. [@more@] Tweet

3s comentaris

El teu llit

El teu llit és gran, molt gran. Va costar una quantitat exagerada de diners. És la única cosa de valor que hi ha a la casa. T’hi ajaces al bell mig, bocaterrosa, estires els braços i les cames i fas … Continua llegint

2s comentaris

El pac de iogurts i l’espasa del rei Artur

El pretendent arriba al supermercat, s’hi endinsa amb pas ferm, es planta davant el frigorífic dels làctics i llegeix un cartell on hi ha escrita la següent sentència, desafiadora: “Els pacs de iogurts són indivisibles” Decidit, pren amb ambdues mans … Continua llegint

3s comentaris