El Passeig de Gràcia i les Crocs

Baixant el Passeig de Gràcia, i després d’haver llegit un articlet sobre les Crocs, la sabata de moda aquest estiu, m’assalta el dubte: com estarà de fashion Barcelona? Amb la qual cosa em decideixo a fer una investigació pedestre i baixo tot el Passeig de Gràcia mirant els peus dels barcelonins i dels turistes, tant o més barcelofans que nosaltres.

És una curiosa sensació, caminar sense mirar les cares, sense mirar amunt, mirant els peus tota l’estona.

Començada la inspecció, detectes primerament el domini aclaparador de les xancles de dit, models tradicionals, senzills, exclusius, complicats; de tots els materials, colors i amb tot tipus de complement; amb menció especial a les de cautxú, les Havaianas, autèntiques o d’imitació, de tots colors, brasileres, espanyoles o xineses, fins i tot, alguna de catalana. La xancle domina l’estiu del Passeig de Gràcia. També la bamba i la sandàlia són omnipresents, ambdues amb mitjons en el cas dels turistes (no sé perquè ens fa tanta ràbia la sandàlia amb mitjons). Poca avarca menorquina i poques espardenyes d’espart, que no siguin les de taló. Per cert, aquestes són les que porto jo posades. Es veu que aquest any no toquen.

Però, i les Crocs? Més de mig Passeig i no res, no han aparegut! Començo a pensar que Barcelona ja no és el que era i que, potser, mai ho ha estat. Però, de cop i volta, negres, discretes, sota uns texans llargs, en passa un parell al costat d’un Yorksire Terrier… Què bé! Estem salvats! Buf! Una visió perfecta! Vaig aixecant la vista a poc a poc, primer uns texans mal portats, fent bosses, amb cinturó de pell, portats com només els pot portar algú amb molta pasta i certa edat; girant el cap, continues pujant la mirada i trobes un polo coronat per una testa molt morena de senyor de cinquanta ben llargs i iot en algun dels ports del nostre litoral. No pots estar-te d’exclamar: “És clar! Aquí hi ha pela llarga!” Quedes ben satisfet, abaixes la mirada i gires el cap: continuem!

La sorpresa del descobriment, esperaves trobar-les en uns peus mes joves, farà que el que queda d’investigació vagis mirant peus i cares, per descobrir, sovint amb sorpresa, com lliguen entre ells.

Arribat a la darrera illa del Passeig, apareixen les segones, aquest cop sí, cridaneres, de color fúcsia, però poc, és un numero petitet. Aixeco la vista, només una mica, i descobreixo una nena somrient que les porta, despreocupada del món. Segueixo pujant la mirada i giro el cap i descobreixo una noia ben alta, ben prima, de llargs cabells castany clar, carregada de bosses de botigues de roba calçada d’unes “cunyes”, especules si serà model, és clar.

Ja està, s’ha acabat el passeig i només n’has vist dues. Trobes que són poques i, ni que les portes gent pija, tu esperaves que també haguessin caigut els fashions, els moderns, els que vesteixen de negre, els culturetes o els nois que duen ulleres negres de pasta.

Finalment ocorre, a la Plaça de Catalunya, un noi rodejat de noies que porten xapetes, en porta unes de color verd festuc, tunejades amb adhesius i xapes. Ara sí!, ja estàs content! Com a mínim un noi guai, entusiasmat de trepitjar l’asfalt!

[@more@]

Quant a banalista

Tinc una espina clavada al peu i no me la puc treure, el que penso mentre ho intento, després ho escric al Dietari Banal.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: El Passeig de Gràcia i les Crocs

  1. Lluna diu:

    Que bo! Jo sempre miro al terra, quan camino, però mai em fixo amb les sabates de la gent. De fet, no sé quines sabates porta la gent… Però un bon estudi!

  2. musa diu:

    Sensacional!
    Però caldria fer una altra sessió d’observació, no? Potser la mostra no és prou representativa… :p

    Amb el bonics que són els peus en una sandàlia o en una avarcaaaaaa!

  3. onix diu:

    això mereixia un reportatge gràfic de totes formes jo que soc observadora de mena sempre miro les sabates de la gent i les mans diuen molt de la persona ,l’altre dia en una botiga del passeig de Gràcia el venedor un noi encantador i glamouros com pocs he vist em va fer el comentari que Barcelona ha perdut estil en un parell d’anys bé no m’allargo però t’encantaria si et reproduís la conversa si ens mosseguem la llengua quedem tots dos enverinats i morts ;)********

  4. Vier diu:

    Heh, a mi em semblen espantosos, els Crocs aquests, però també em fan molta gràcia, sobretot si són tuning 😀

    Lamentablement, sospito que en un parell d’anys estaran tant de moda que farà lleig no portar-ne. Merda.

Els comentaris estan tancats.